MAPA CONCEPTUAL SITUANT L'ACTIVITAT

Aquest mapa conceptual parteix del problema que se'ns va plantejar, relacionant-lo amb el mòdul, els conceptes de Jonassen i tots aquells materials necessaris relacionats amb l'aprenentatge significatiu.
Accepto suggerencies i opinions!!
Gràcies!

FITXA DISSENY: COM ERA LA VIDA A LES COVES?

Aquí us deixo la fitxa disseny de l'activitat que vaig realitzar per al Projecte Final.

TÍTOL DE L’ACTIVITAT	COM ERA LA VIDA A LES COVES?
DESCRIPCIÓ DELS AGENTS PERSONALS	Aprenents: nens i nenes de Segon Curs de Primària Mediadors: dos mestres del centre, jo com a tutora, i la mestra de reforç. Tecnologia mediadora: la Pissarra Digital disponible per a tot el cicle i programari Smart, ordinadors de l’aula d’informàtica amb connexió a Internet, projector, Jclic, activitats flash, càmera de fotos.
DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA	A partir del interès d’una nena de la classe per saber com vivien els prehistòrics a les coves, es planteja el treball per Projectes utilitzant les Tecnologies que tenim a l’abast al centre.
TERMINOLOGIA DE JONASSEN	El problema que sorgit a la classe necessita una estructuració, té una complexitat i l’hem d’especificar. - Estructuració: davant aquest problema trobat en les activitats diàries dintre de l’aula, s’intenta organitzar bé les tasques i el procés que s’ha de seguir per a dur a terme el projecte. Aquest problema implica diversos camps de continguts i, a més, és important que els nens donen la seva opinió, ja que el problema ha sortit del seu propi interès. Per això, partint dels seus coneixements previs s’estructuren els passos que s’han de seguir. - Complexitat: el problema sorgit ens fa adonar-nos de la complexitat amb la que ens podem trobar davant les variables existents, la diversitat a l’aula, les interaccions i els aspectes a treballar. Per això, és necessari fer una bona representació del problema. - Especificitat del camp:  l’habilitat per resoldre el problema s’ha de tenir en compte dintre d’un domini i un context, així que en aquest cas, es té en compte tot el que envolta a aquests nens i nenes, i les possibilitats que això pot tenir. Així doncs, es demana un raonament lògic de tot el treball realitzat.
PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA	El problema surt dels interessos dels nens i nenes de la classe, ja que a l’àrea de Coneixement del Medi, quan estàvem treballant els tipus d’habitatge, va sortir el dubte d’una nena de com seria la vida a les coves. A partir d’aquí, es plantejar a la classe treballar el Projecte de la Prehistòria. Aquests nens i nenes ja van fer a Infantil i a Primària altres projectes, i saben com funciona aquesta procés.
CONTEXT DE L’ACTIVITAT	El projecte es duu a terme dintre de l’educació formal, és a dir, dintre de l’àmbit escolar de l’alumnat. El grup classe amb el que es realitza l’activitat són 23 nens i nenes de Segon de Primària d’un poble de costa del Baix Ebre. L’activitat es realitza a l’aula ordinària principalment, però també es treballa a la Biblioteca i a l’aula d’Informàtica.
CARACTERÍSTIQUES DELS APRENENTS	El grup classe consta de 9 nenes i 14 nens. En general són nens molt treballadors, participatius i amb molt d’interès per aprendre. Els hi agrada conèixer i aprendre coses noves i es troben molt motivats davant tasques noves i innovadores. El nivell és bo, però hi ha diferents ritmes de treball. Alguns casos a destacar són: dos nens amb possibles altes capacitats, un nen repetidor de Primer, amb un PI degut a un retard considerable en la lecto-escriptura i una nena diagnosticada amb Trastorn Obsessiu Compulsiu.
COMPETÈNCIES A ASSOLIR	Al llarg del Projecte es treballen un conjunt de coneixements, habilitats i actituds: Competència lingüística: - Parlar, escoltar, dialogar i conversar sobre els diferents aspectes que es treballen, tot açò basat en la tolerància i el respecte tant per els companys i companyes com per la feina. - Expressar de forma oral i escrita pensaments, opinions, emocions que van sorgint al llarg del Projecte. - Buscar, seleccionar i processar la informació que se’ns demana o que pensem que és important, estructurant tot allò que es treballa o que ja s’ha treballat anteriorment. Competència en el coneixement i la interacció del món físic: - Analitzar i comparar el pas del temps i l’evolució de l’ésser humà. - Interpretar la informació rebuda per prendre decisions. - Tenir consciència de la influència de l’activitat humana. Tractament de la informació i competència digital: - Aconseguir una certa habilitat i destresa en quan a diferents estratègies i suports. - Utilitzar els diferents recursos TIC que es tenen a l’abast per aprendre i conèixer conceptes nous relacionats amb el Projecte. - Aplicar en diferents situacions i contextos el coneixement adquirit. Competència social i ciutadana: - Treballar les diferents destreses necessàries per comprendre la realitat que ens envolta, analitzant el pas del temps. - Ser capaç de posar-se en la situació d’un altre persona i comprendre el seu punt de vista. - Manejar habilitats socials i saber resoldre conflictes de forma constructiva i practicar el diàleg. Competència cultural i artística: - Apreciar , comprendre i valorar les diferents manifestacions artístiques i culturals. Competència d’aprendre a aprendre: - Ser conscients del propi treball personal i saber transformar la informació en coneixement propi. - Adquirir responsabilitats i confiança en u mateix. - Aplicar els nous coneixements i capacitats en situacions paregudes i contextos diversos. Autonomia e iniciativa personal: - Adequar la feina a les capacitats dels nens i nenes per a que siguin capaços d’afrontar problemes i buscar solucions. - Adquirir habilitats com: autonomia, creativitat, autoestima, autocrítica i iniciativa.
OBJECTIUS	- Treballar de forma cooperativa. - Fer un bon ús de les TIC i dels altres recursos disponibles. - Comprendre la forma de vida quotidiana dels homes i dones de la Prehistòria.
CONTINGUTS	CONCEPTUALS - La cova - La caça i recol·lecció - Les ferramentes - Els vestits - El foc - L’art PROCEDIMENTALS - Confeccionar ferramentes, vestits - Decorar coves i parets - Construir un poblat - Ús de les Noves Tecnologies ACTITUDINALS - Reflexionar sobre el propi treball i els aprenentatges. - Utilitzar el diàleg per conversar i comparar amb la resta de companys. - Potenciar el treball en equip. - Despertar la curiositat i la motivació.
SEQÜENCIACIÓ DE LES ACTIVITATS	El treball d’aquest problema està realitzat a partir dels interessos dels nens i nenes de la classe. A partir d’aquí es treballa mitjançant el Projecte aquells aspectes interessants per a ells i que, a més, són significatius. Aleshores, quan es comença a estructurar l’activitat, es planteja tot el que es vol treballar. - L’activitat comença el dia que la nena de la classe pregunta com és la vida a les coves. - 1a sessió: Es fa un dibuix inicial de la Prehistòria per veure quina visió tenen els nens i nenes sobre aquesta època i firmen un “contracte” junt als pares on es comprometen a treballar durant tot el Projecte. - 2a sessió: Es parla a la classe de què saben de la Prehistòria. - 3a sessió: Mitjançant el diàleg obert, els nens i nenes van aportant el que els agradaria saber de la Prehistòria. - Següents sessions: a partir d’aquí, el treball està basat en tot allò que han demanat els nens i nenes de classe, a més, dels objectius i continguts establerts  ja nomenats anteriorment. Per això, es treballa mitjançant un dossier d’activitats, activitats de recerca i selecció d’informació, arxius flash d’informació o per interactuar, tallers de construcció d’eines, ferramentes i complements i visionat de vídeos i series. - Darreres sessions: per finalitzar el treball, es realitza una breu autoavaluació d’allò après, a més d’un dibuix final per comparar amb el que es va fer al principi del Projecte i una escenificació de situacions prehistòriques.
PAPER DEL MEDIADOR	El paper dels mediadors (tutora i mestra de reforç) és de guia  i responsable de tot el procés. Aquesta activitat es realitza a partir dels interessos dels nens i nenes per aconseguir un aprenentatge significatiu, aleshores, la majoria de les tasques estan basades en un treball cooperatiu i motivador, on els veritables protagonistes són els nens i nenes. El nostre paper és proporcionar-los els recursos necessaris per guiar el seu aprenentatge i així que siguin conscients del que estan aprenent.
FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA	Aquesta activitat està basada en la teoria sobre el desenvolupament de l’aprenentatge significatiu basat en el constructivisme. Jonassen proposa uns supòsits d’aquesta teoria: el coneixement es construeix mitjançant les representacions mentals del món, la realitat es troba a la ment i el coneixement es construeix a partir de les nostres interaccions amb el medi ambient. A més a més, els aprenents tenen un paper actiu dintre de tot el procés, on van construint el seu coneixement mitjançant la col·laboració i la reflexió , tot dintre d’un context. Es pot nomenar també Ausubel i la Teoria de l’Aprenentatge Significatiu, un referent teòric que avui en dia utilitzem molt a les nostres aules,  que té moltes implicacions psicològiques i pedagògiques i que  considera que l’aprenentatge es construeix de manera evolutiva. Per últim, recalcar l’Ús de les Noves Tecnologies com a recurs força important en tot el procés d’ensenyança-aprenentatge.
PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ	En l’avaluació es té en compte tot el procés seguit, basant-se tant en els conceptes adquirits com en el procediment seguit i en l’actitud. -  Avaluació inicial:  s’observen els coneixements inicials mitjançant les preguntes i el dibuix de la Prehistòria. -  Avaluació formativa i continuada: al llarg del treball s’obté informació relativa a com es desenvolupa el procés d’ensenyament – aprenentatge mitjançant l’observació directa. - Avaluació final: l’alumnat realitza una autoavaluació dels aprenentatges i un dibuix final per poder-lo comparar amb el inicial. - Avaluació actitudinal: s’observa sistemàticament les actituds personals dels alumnes a través de les diferents participacions de l’alumnat a la classe.
PREVISIÓ DE TEMPORITZACIÓ	El Projecte s’inicia al segon trimestre i es fa la previsió per a que duri el que queda de curs. No obstant, aquest treball és flexible, i depèn dels interessos i aportacions que van mostrant els nens i nenes.

ELS MODELS D'EXPERIÈNCIES PODEN CONTRIBUIR A L'APRENENTATGE SIGNIFICATIU?

Avui en dia, la societat està canviant, estem en continua evolució, i açò repercuteix en les escoles. Per això, no podem ensenyar als nostres alumnes de la mateixa manera que s’ensenyava a les escoles fa 30 anys, ja que disposem de nous recursos, estratègies, mètodes, etc.

El que volem és que, els nostres alumnes aprenguin d’una manera significativa, és a dir, que hem d’ajudar-los a que s’adonen del que estan aprenent i que utilitzen la comprensió per resoldre problemes de la vida quotidiana.

El resultat d’un aprenentatge significatiu és un model mental dels fenòmens que s’han explorat i manipulat. Els nostres alumnes comencen construint els seus models mentals senzills per explicar el seu món, i amb l’experiència, el suport i, més reflexió, els seus models es van complexitzant quan interactuen amb el món d’una manera més complexa. Tot aquest procés cognitiu és el canvi conceptual, on es produeix una evolució dels coneixements.

Un aspecte a favor que tenim avui en dia són les Noves Tecnologies, que ajuden, afavoreixen i potencien aquest aprenentatge significatiu i també, la construcció de models mentals.

Una forma de construir aquests models mentals és a partir dels models d’experiències. Al mòdul, hem pogut llegir que “si assumim que aprenem de les experiències hauríem de ser capaços d’aprendre de les històries que conten experiències”.  Aleshores, podem afirmar que quan raonem històries o casos, açò ens pot ajudar a resoldre problemes.

Jonassen parla del Raonament Basat en Casos, com el mitjà que ens permet analitzar les històries per entendre el què sabem: “L’RBC és un mètode d’intel·ligència artificial per a representar els coneixements de les persones. L’RBC sosté que els coneixements s’emmagatzemen en la memòria en forma d’històries (Schank, 1990). Quan es troben amb una situació nova, les persones l’analitzen i intenten recuperar una situació que ja hagin experimentat i que s’assembli a la situació actual. A banda de la informació sobre la situació, també recuperem el que vam aprendre d’aquella situació. Els problemes nous es resolen trobant casos semblants del passat i aplicant les lliçons d’aquella experiència en aquest nou cas.”

Així doncs, es pot impulsar el canvi conceptual a partir de la construcció de models de les experiències d’altres persones, recollint històries sobre experiències d’altres. Quan es fa aquest raonament, s’està aprenent a partir d’experiències d’altres i això possibilita també una reutilització en situacions futures semblants. Aleshores, estem davant d’un canvi conceptual, i per tant, d’un aprenentatge significatiu.

Un recurs força interessant és la Base de Dades Kite, un format de comunicació d’experiències per a promoure l’aprenentatge constructivista significatiu utilitzant les TIC.

A partir del treball realitzat en aquesta PAC, he pogut observar i analitzar diferents casos trobats en aquesta base i aleshores m’he adonat de la importància de compartir experiències pròpies amb altres persones, ja que açò ens afavoreix en la nostra tasca com a docents. 

MAPA CONCEPTUAL FINAL

Respecte els dos mapes conceptuals que he creat, al començar la PAC 1, vaig  realitzar un (que està a un altra entrada) amb els quatre conceptes (ciència, tecnologia, educació i societat) i les relacions que hi havia entre ells, i al mapa que he creat desprès de tot el treball a la PAC 1 es poden veure diferències respecte a les connexions, els conceptes....

Durant tot aquest procés he ampliat e incrementat els meus coneixements sobre les Noves Tecnologies a l’Educació, i això m’ha fet reorganitzar aquests coneixements previs amb els que he anat adquirint.

Per això, al primer mapa, els conceptes són els quatre elementals (ciència, tecnologia, educació i societat) i les connexions entre ells és el bagatge que jo hi tenia.

En canvi, en el segon mapa conceptual, a partir de la descoberta de noves teories, corrents i conceptes, he pogut ampliar-lo i millorar-lo.

M’he adonat que els models mentals que jo hi tenia eren senzills i al llarg de la PAC 1  s’ha produït un canvi conceptual per tot allò que he pogut adquirir mitjançant les lectures i el treball tant grupal com individual.

CONCLUSIONS DE LA MINIACTIVITAT PAC 1.3

Hem pogut veure com a partir dels quatre conceptes (tecnologia, societat, ciència i educació) s’estableixen unes relacions bàsiques per entendre la nostra societat. Unes relacions que fan entendre millor aquests conceptes i les influències que tenen uns amb els altres, fent que tots siguin essencials en la societat i en la utilització de la tecnologia educativa. Avui en dia les TIC estan cada vegada més presents i açò fa que hi hagin canvis en les escoles. 

Allò important és la proposta pedagògica que hi fem per implantar-les en el dia a dia a les aules, promovent un aprenentatge significatiu; i és aquí on els docents tenim un paper essencial, ja que amb les noves tecnologies i amb els recursos que tenim al nostre abast hem de proporcionar-los les oportunitats per desenvolupar-se en la societat. 

CONCLUSIONS

Desprès de realitzar aquest petit treball d’iniciació, penso que les noves tecnologies estan molt presents des de fa molts anys i en l’actualitat tenen un paper molt important, per això a les aules hem d’intentar utilitzar-les amb bastant freqüència, amb la conseqüent preparació i formació del professorat.

Espero durant tot el semestre seguir formant-me i aprenent sobre aquest món que envolta els quatre conceptes anomenats: tecnologia, ciència, societat i educació

MAPA INICIAL DE CONCEPTES

Aquest mapa conceptual està creat amb 4 conceptes importants que anirem treballant: Ciència, Tecnologia, Societat i Educació.